El dret a la ciutat: Moll de la Fusta

Els barcelonins estem perdent el control sobre l'espai públic. El dret a la ciutat és també un dret que cal reivindicar com a fonamental per exercir al ciutadania. I que no es confongui Ciutadà amb Consumidor. Veiem un exemple.

Diumenge 30 de setembre: festival aeri a les platges de Barcelona. Per arribar he de passar pel Moll de la Fusta... Pas barrat! El Saló Naútic ocupa la part del passeig que dóna al mar i només és possible travessar comprant entrada (o amb invitació).
Quan hi ha festivals a la zona, o bé són gratuïts o bé deixen el pas lliure en la zona litoral. Ara tot l'espai ha estat mercantilitzat i ni tan sols el pailebot del Museu Marítim hi pot ser. Suposo que és la manera en què volen acostumar-nos al nou port que vindrà si tira endavant la reforma del Port Vell.

Agafo la via B: anar pel passeig d'Isabel II, la part superior del Moll de la Fusta. Quina serà la sorpresa al veure una altra fira: la Fira Nuvis.

Aquí l'accès és gratuït però si la ciutadania vol evitar el bombardeig publicitari haurà de caminar pel carril bici perquè les carpes ocupen tota la part dels vianants... I jo per on passo?

Mentrestant, les colles de cors de la Barceloneta desfilen pels carrers del barri repartint caramels per celebrar Sant Miquel. Ocupació ciutadana de l'espai, col.lectiva, festiva, gratuïta, generadora d'identitat, no exclusiva... Quina diferència, no?

"Welcome tourist": pancartes als balcons de la Barceloneta

Alguns veïns han decidit explicar als turistes la situació del barri davant la proliferació d'apartaments turístics: el comerç de barri desapareix en favor de les botigues "per a güiris", el veïnat es redueix ja que només hi ha passavolants... M'agrada que els ho fem saber amb aquest llenguatge dels balcons.

La nova plaça Pedró

Els graons de la plaça han desaparegut. El que abans era una plataforma plena de bicis aparcades i gent aposentada als bancs, ara és una planície a ras de carrer, sense circulació. L'espai és net, a punt per ser colonitzat per les terrasses dels bars i els nens del barri; potser caldria algun banc més i algun arbre dels que han desaparegut. Ara és una zona més amigable, integrat en el nostre camí i no pas segregat de la ruta dels vianants. Caldrà veure com funciona quan el sol de l'estiu piqui de valent si no hi ha alguna zona d'ombra.

 

Abans:

La plaça donant l'esquena als dos carrers rodats, amb una dinàmica pròpia diferent del carrer.

 

Ara:

L'espai sembla més gran i l'absència d'obstacles permet un major control visual del què passa a tot l'espai. Els vianants poden creuar per qualsevol punt.

Tot i això hi ha gent a qui no li ha agradat la reforma i ho expressa a la porta de l'ermita de Sant Llàtzer (tot un exemple de resistència urbana des del romànic):

Hotel Vela: saltar-lo o rodejar-lo?

Si intenteu seguir el passeig marítim vora l'hotel Vela us trobareu el pas barrat.

Tan difícil era posar unes escales públiques que comuniquessin la part superior amb la inferior? Bé que n'hi ha unes per als clients de l'hotel (inutilitzades, però existeixen).
Tampoc té desperdici el mur a l'esquerra de la foto, que tapa la visió del mar. Per retrobar les vistes heu de desfer el camí, passar davant dels xiringuitos de la zona i rodejar completament l'hotel.

A l'hotel Arts bé que es pot passar per davant i el passeig no queda interromput. Per què aquí aquesta solució tan dolenta? Amb el temps ens tornem més insensibles amb l'espai per als ciutadans?

Recordeu el teatre Arnau?

Ja fa un any que l'Ajuntament el va comprar però no sembla que hi hagi plans per a ell. Mentrestant va malmetent-se i ara fins i tot ha perdut la "B" vermella que l'identificava com a equipament municipal. No m'agrada que es deixin consumir edificis emblemàtics que, a més, podrien ajudar a regenerar els barris.

Panot trencat: perill!

Els veïns marquen amb enganxines els panots trencats de les voreres. Ho impulsa la Plataforma de usuarios de la vía púbica com a alerta per als vianants i recordatori per a les autoritats des de fa temps. El Poblenou és el seu camp prioritari d'actuació. Unir-se i actuar és una bona manera de fer sentir la nostra veu.

Enganxines que es desenganxen

Heu vist les enganxines de publicitat de l'Ajuntament a les papereres? Mireu-les bé, que estan caient a una setmana d'haver-les col.locat.

L'Ajuntament ha impulsat una campanya de conscienciació per mantenir neta la ciutat però serà curta: algunes enganxines han desaparegut i d'altres ja ofereixen les seves puntes temptadores. Publicitat efímera en temps de crisi? Debilitat dels materials? Poca previsió?